Recerca Espiritual

Joder, que n'és de bonica la vida a vegades.
Que bonic observar les estrelles, perdre’s en la seva immensitat i apreciar la seva innata bellesa.
Que fantàstic poder estar i conversar filosòficament, retrobar-te amb el teu jo més íntim, aquell que amagues durant el dia per protegir-lo de la nostra societat impersonal.
Com trobava a faltar aquesta sensació bohèmia de extrema felicitat que provoca la interrelació de una alcoholització elevada i la visió del cel nocturn.
Si, sensacions així fan que la vida valgui la pena.. perquè de fet, quan ens morim que posarem al epitafi? hem sigut escrupolosament correctes? No, no val la pena; l'ésser humà és instint , només la nostra pròpia realització a través del que dicta el cor, ens realitzarà i satisfarà com a essers humans.
Convido a tothom a provar aquesta sensació que descrit breument; l'estupor provocat per l'efecte adormidor de l’alcohol, la sensació de ser quelcom minúscul vers tot el que ens rodeja, la ànima perduda en la recerca de la sabiduria i..a ésser possible, una bona companyia, una ànima més o menys afí que pugui compartir el plaer del moment.
No ho dubteu, busqueu la vostra felicitat, aquell estat d' Ataraxia que os permeti afrontar la vida amb optimisme, ningú més que vosaltres mateixos podeu completar aquesta empresa espiritual.