jueves, 30 de diciembre de 2010

Rocky Balboa




-Quizas lo unico que pueda hacer es aguantar todos sus golpes...pero para vencerme tendra que matarme, para matarme tiene que tener valor para ponerse delante de mi y para eso tambien tendra que estar dispuesto a morir.
Rocky IV


-
No flojees ahora, empieza y no pares. ¡Con todas tus fuerzas, con todo tu poder, con toda tu fe,… con todo lo que tengas!. Para ganar has de noquearle, has de pegar y pegar hasta que no puedas más. ¡Pon toda tu vida ahí!”.
Rocky IV


-Nada acaba hasta que tu sientes que acaba.

Rocky Balboa


-Voy a decirte algo que tú ya sabes, el mundo no es todo de color rosa y arcoiris. El mundo es un lugar terrible, y por muy duro que seas, es capaz de arrodillarte a golpes y tenerte sometido permanentemente si tú no se lo impides. Ni tú, ni yo ni nadie golpea más fuerte que la vida, pero no importa lo fuerte que golpeas, sino lo fuerte que pueden golpearte. Y lo aguantas mientras avanzas. Hay que soportar sin dejar de avanzar, así es como se gana. Si tú sabes lo que vales ve y consigue lo que mereces, pero tendrás que soportar los golpes. Y no podrás estar diciendo que no estas donde querías llegar por culpa de él, de ella ni de nadie, eso lo hacen los cobardes y tú no lo eres. ¡Tú eres mejor que eso!.
Rocky Balboa

Signed,Dudu

sábado, 11 de diciembre de 2010

Benvinguts al Liceu

Ens trobem de sobte, a la porta del Mític Teatre el Liceu; som a dia 10 de Desembre.

Donem gracies al Cel per la sola idea de poder viure un concert de Rock’n’Roll a un teatre amb tanta història.
"Las Consecuencias" la gira que ha portat a Enrique Bunbury, acompanyat dels "Santos Inocentes" a fer una tournée de mesos de duració per terres americanes, acaba avui, a Barcelona.
La tensió és palpable a l'ambient, el públic abarrota l'exterior del teatre, es preveu un gran espectacle.
Comencem a pujar les escales del mític teatre, ens tornem humils i petits en veure la grandesa i elegància del Liceu, els ornaments que decoren les seves 4 enormes plantes són dignes de observar amb deteniment.
Un sentiment de grandesa ens recorre el cos, avui som rics, estem realitzant els mateixos passos que els burgesos barcelonins i això ens omple de goig; disfrutarem segur de l'experiència.
Seiem a la nostra localitat, Llotja 5, situada al primer pis.. una vista privilegiada sens dubte. A mesura que se sent una locució restant minuts per el començament del espectacle, el públic s’impacienta i aplaudeix amb nerviosisme; cada cop falta menys.
A les 9 en punt entren al escenari, Los Santos Inocentes, amb un clamor excepcional, l' arribada de Don Enrique es imminent!
El Liceu es rendeix davant el Rei del Rock Espanyol, el concert comença.
Un repàs a cinc temes del seu últim disc inauguren el concert; ell situat al cercle central de l'escenari, il·lumina amb la seva veu el teatre.
L'emoció és impactant, el moment transmet intimitat; el públic s'entrega de cor a l'artista!
Posteriorment, entrem ja en temes de anteriors discs, la meva sensació al escoltar les primeres 8 cançons no pot ésser millor; està clavant el Set List mental que jo havia traçat en el camí d'arribada al Teatre...
En aquesta segona part, es produeix una explosió de rock 'n' roll; el públic enbogeig entonat temes del calibre de "Bujias para el Dolor" o " El Extranjero"; Bunbury a més, rep tribut a Heroes del Silencio entonant amb magistralitat: "Iberia Sumergida" i " Apuesta por el Rock'n'Roll"
Passada l'etapa més rockera del concert, Enrique entona cançons d'un aire més cabaret... una munió fuig de les cadires en un intent de tocar l'astre de la música; moment pels membres de seguretat de demostrar la seva funcionalitat.
"Y al final" acaba amb les meves expectatives de poder escoltar de primera ma "El Viento a Favor", un altre cop serà.
Quan tot sembla acabat, el públic empeny amb força i aconsegueix un doble Vis.
La última cançó, mereix per si sola l'entrada del Liceu; "La Chispa Adequada" de Heroes del Silencio provoca el cataclisme final al teatre; Nosaltres ens abracem amb emoció i ens deixem el cor entonant la cançó, no existeix un millor final possible.

En acabar el concert, restem asseguts a la llotja durant un interval llarg de temps, sota la musica del Gran Johnny Cash, paint la immensitat del que hem viscut.

Descendim la gran escalinata novament; no i cabem a dins nostre, la experiència ens ha deixat trasbalsats.

Tornem a donar gracies al cel per haver pogut contemplar tal espectacle de Rock’n’Roll al teatre el Liceu.


Signed,Dudu

miércoles, 8 de diciembre de 2010

Whisky

Él es la luz, él es mi amor

Sin él nada puedo yo

Él es la luz, él es mi amor

Sin él no hay noche de acción


Él es mi compañía, la cura para un alma vacía

Nada contemplo yo sin su olor

Pocas cosas tienen sentido sin su calor


Aquí me confieso, no existe el perdón

Cuando las cosas van mal dadas

¡Le doy un Whisky al corazón!


Él me ayuda a despertar, a pensar en lo trascendente

Con él no hay miedo, todo resulta evidente

Es el golpe de efecto para la autoestima

Con él eres grande; para que las anfetaminas?


Aquí me confieso, no existe el perdón

Cuando las cosas van mal dadas

¡Le doy un Whisky al corazón!


El te transporta a un mundo particular

Nada duele, todo es bello, ¿para qué despertar?

No hay nada que no puedas hacer

Él es el combustible del placer

Él te muestra el camino a seguir

¡Otro Whisky y verás tu porvenir!


Aquí me confieso, no existe el perdón

Cuando las cosas van mal dadas

¡Le doy un Whisky al corazón!


Eudald Forcada

Signed,Dudu

miércoles, 24 de noviembre de 2010

Irish Feeling




And I Never Want To Hide, My Celtic Pride!

It's my confession
hey, It's my profession
well I profess, to all the rest
that I drink the way I...do


http://www.youtube.com/watch?v=RD8rERf1ZUs


Signed,Dudu

sábado, 20 de noviembre de 2010

Volver al Pasado

Volver al pasado, ser todo inocencia
Vivir en libertad, sin ataduras de sociedad
Filosofía Carpe Diem nuestra realidad

Contemplar las estrellas en el cielo azul
Una noche de invierno sin temer por el averno
Nadar mar a dentro para purificar el alma
Marchitada por la consciencia

Volver al pasado, ser todo inocencia
Vivir en libertad, sin ataduras de sociedad
Filosofía Carpe Diem nuestra realidad

Recuperar la inocencia de la juventud
Olvidarse de la inquietud
Beber hasta perder el control
Sin trampa ni cartón
Ser el amo del salón!

Volver al pasado, ser todo inocencia
Vivir en libertad, sin ataduras de sociedad
Filosofía Carpe Diem nuestra realidad


Con una copa de whisky
Quemar los problemas y aderezar el corazón
Reír y llorar en la barra del bar
No preocuparse por el porvenir
Todo está aún por decidir

Volver al pasado, ser todo inocencia
Vivir en libertad, sin ataduras de sociedad
Filosofía Carpe Diem nuestra realidad


Nada queda en el pasado para ti
Regresa a la vida con la cabeza alta
Despierta y afronta tu realidad
Enfréntate a tus miedos, ellos son tu prisión
Raybands de mosca y Chupa de cuero son tu protección








Eudald Forcada
Signed,Dudu

martes, 16 de noviembre de 2010

SCI



Ell és, senyors meus, la única esperança dels catalans. Joan Laporta ha portat sempre amb dignitat l’estendard de Catalunya pel món, usem el prestigi i respecte acumulats en la seva persona per a liderar aquesta causa, la NOSTRA causa.

El vot a SCI, és un vot intel·ligent, un vot de futur.
Poseu tots el vostre gra de sorra per a aconseguir que el nostre país torni a ésser gran, torni a rebre el respecte que mereix.

Aturem l’espoli espanyol, defensem la nostra dignitat nacional, no som ,senyors meus, una comunitat autònoma a mercè de Madrid; la història ha demostrat que som molt més.

Catalunya és una nació, i mereix aquest reconeixement.

El dia 28N, tots a les urnes, demostrem als espanyols que el nostre camí conjunt és història, Lluitem junts, per assolir la INDEPENDÈNCIA!


Signed,Dudu

viernes, 5 de noviembre de 2010

Recerca Espiritual

Joder, que n'és de bonica la vida a vegades.
Que bonic observar les estrelles, perdre’s en la seva immensitat i apreciar la seva innata bellesa.
Que fantàstic poder estar i conversar filosòficament, retrobar-te amb el teu jo més íntim, aquell que amagues durant el dia per protegir-lo de la nostra societat impersonal.
Com trobava a faltar aquesta sensació bohèmia de extrema felicitat que provoca la interrelació de una alcoholització elevada i la visió del cel nocturn.
Si, sensacions així fan que la vida valgui la pena.. perquè de fet, quan ens morim que posarem al epitafi? hem sigut escrupolosament correctes? No, no val la pena; l'ésser humà és instint , només la nostra pròpia realització a través del que dicta el cor, ens realitzarà i satisfarà com a essers humans.
Convido a tothom a provar aquesta sensació que descrit breument; l'estupor provocat per l'efecte adormidor de l’alcohol, la sensació de ser quelcom minúscul vers tot el que ens rodeja, la ànima perduda en la recerca de la sabiduria i..a ésser possible, una bona companyia, una ànima més o menys afí que pugui compartir el plaer del moment.
No ho dubteu, busqueu la vostra felicitat, aquell estat d' Ataraxia que os permeti afrontar la vida amb optimisme, ningú més que vosaltres mateixos podeu completar aquesta empresa espiritual.

sábado, 23 de octubre de 2010

Conèixer

Em trobo actualment escoltant, Fast as I can..de Great big Sea.
Estic assegut al bacó, contemplant el paisatge i amb l'aire onejant els meus, cada cop més llargs, cabells.
Fa dies que penso, en la nostra societat

Vivim en un món estereotipat i amb una encoberta dictadura de allò que és políticament i socialment correcte.

Hem de aprendre a viure per nosaltres mateixos, a no deixar-nos influir per les idees externes, que SEMPRE estan condicionades.
Res és verdader, tot depèn únicament del punt de vista amb que ens ho mirem, no podem acceptar quelcom com verídic només perquè ho publiqui la premsa o les notícies, cal fer un esforç per saber observar i captar els missatges amagats de aquesta societat tant hipòcrita en la que vivim.

Hem de deixar de ser el que Noam Chomsky va anomenar el "rebaño desconcertado".
Cal llegir, llegir molt, cal conèixer les realitats que ens envolten, cal estudiar el passat.

Per apreciar el que som, hem de saber d on venim.
L’únic Home pobre, és el que no coneix.
Mireu sempre més enllà, sempre hi haurà quelcom amagat.

Obriu la vostra ment, el vostre receptacle de coneixements, quan més aprengueu.. més lliure sereu.


Signed,Dudu

viernes, 22 de octubre de 2010

Flogging Molly



Ells van ésser el començament.
Glòria al Celtic Punk i Glòria a Flogging Molly!

PS: A l'espera del seu nou disc.


Signed,Dudu

lunes, 18 de octubre de 2010

El juego del 4

4 cosas que llevo encima:

- el ipod

- Les Ray-ban de Mosca

- La meva estimada Blackberry curve 8520

- La cartera plena de coses inutils xD


4 cosas favoritas de mi habitación:

- El poster de The Lord of the Ring

- L'armari

- El peluix Charmander talla XL

- La Nintendo 64 amb maravelles com Zelda: Ocarina of Time, Donkey Kong 64 o Banjo Kazooie




4 cosas que me gustan ahora mismo:

- Poder estar a la universitat fent Història

- Viciar al Fifa i al Assassin's Creed II com un condemnat

- Escoltar Celtic punk i Rock'n'Roll

- Seure a la nit al mar, amb el fred que fa, ben tapat i mirant l'horitzó



4 cosas que siempre he querido hacer:

- Viure un desfile militar a Pyongyang

- Aprendre a tocar la guitarra

- Veure la filmografia del gran Clint Eastwood

- Tenir un grup de Celtic Punk

4 cosas que no sabias de mi:

- A partir d'ara, Octavi August adornarà el meu braç per sempre

- Tinc devoció total per Francesco Totti i Paolo Di Canio

- Penso especialitzarme en l'època clàssica, Grècia i Roma

- Sóc adicte a la birra irlandesa


4 canciones que no me puedo quitar de la cabeza:
(ahora mismo)

- Ye Banks and Braes, The Real Mckenzies

- Rock'n'Roll Star, Loquillo y Trogloditas

- Vida Gris, Celtas Cortos

- La Sirena Varada, Heroes del Silencio



Nomino a estas cuatro personas:

Mr Live Lights
Sir Parvis Magna
Miss Brightside
The Dead Flag Blues

jueves, 14 de octubre de 2010

Tattoo

Foto realitzada amb Blackberry, sento dir que no es veu del tot bé.
Al tattoo, li falta el fons.

Signed,Dudu

miércoles, 13 de octubre de 2010

Navegar a Contracorriente

Soy el romántico inadaptado,
El bohemio problemático que ansia la libertad
Contemplo los lagos y praderas
Destruidos por la mano del hombre

Navego a contracorriente, siempre a contracorriente

Sobrevivo en un mundo loco
Apartado de lo correcto
Quiero despertar en otro lugar
Ver el sol
Que desaparezcan esas nubes de tormenta
Sentarme en la playa con el rocío del alba

Quiero pensar que vivir merece la pena
Renacer de mis cenizas

Navego a contracorriente, siempre a contracorriente

Anhelo libertad, escapar de las garras del temor
Huir de lo establecido
Romper el molde
Acabar con todo lo estipulado

Navego a contracorriente, siempre a contracorriente

Tras lo intelectual ando yo
Busco en lo espiritual algo
Para mostrar que hay un camino
Para recorrer antes de perecer

Navego a contracorriente, siempre a contracorriente



Eudald Forcada
Signed,Dudu

lunes, 13 de septiembre de 2010

sábado, 14 de agosto de 2010

Noches de Bar

Cuando mi alma tiene sed
Acudo al bar hasta el amanecer
Con pinta de Cerveza y
Baile tradicional levanto mi moral

Y cada anochecer regreso al bar dispuesto
A beber para olvidar todo cuanto
En mi vida habrá de pasar

En noches de soledad, en el whiskey
Encontrarás una amistad,
El calor y la nostalgia ocupan tu razón,
¡Échale otra copa al corazón!

Y cada anochecer regreso al bar dispuesto
A beber para olvidar todo cuanto
En mi vida habrá de pasar

En el abrigo del amanecer
Con el juicio nublado
Saldrás por fin del sueño dogmático
No estás aquí para disfrutar
Tu vida es malvivir y así será
Hasta el día en que vayas a morir

Y cada anochecer regreso al bar dispuesto
A beber para olvidar todo cuanto
En mi vida habrá de pasar



Eudald Forcada
Signed,Dudu

miércoles, 14 de julio de 2010

Así es

Nuestro parecer perece, languidece sin solución
Oirán nuestra voz gritar sin resignación
Destruyamos el yugo de la opresión,
Ante el mundo cruel, logremos su perdición

Y así es, este es el fin del sistema, se imponen cosas nuevas

Acabemos con la ilusoria democracia
Convirtamos el descontento en rabia, la rabia en fuerza
Y con ella acabemos con dicha falacia

Y así es, este es el fin del sistema, se imponen cosas nuevas

Políticos ruines y corruptos
No os lo vamos a perdonar, vuestro mundo debe acabar
Será la noche quien os de la oscuridad
A nosotros el sol, la libertad

Y así es, este es el fin del sistema, se imponen cosas nuevas

Y así es, este es el fin del sistema, se imponen cosas nuevas




Eudald Forcada
Signed,Dudu

martes, 6 de julio de 2010

Opressió

Li diuen democràcia i no ho és.
Una senzilla frase que representa l'actual moment que vivim els catalans.
La sentència del Constitucional, malgrat que esperada, ha significat un fort cop a la dignitat catalana.
Podem permetre que dotze membres del tribunal, quatre d'ells en una situació il•legal des de fa vora dos anys, posin el fre a les aspiracions de tota una nació?
L'estatut que va ésser acceptat pel nostre parlament ha patit probablement l'estocada definitiva a mans dels poders Fàctics espanyols.
Davant aquest clima continuat de frustració, opressió i malestar social, els catalans hem de dir PROU!
Ja n' estem farts; perquè no podem els catalans obtenir un estatut favorable com els bascos o els navarresos? quin és el problema espanyol amb Catalunya? Nosaltres que mantenim amb els nostres impostos les terres indòmites d' Andalusia; que som una força econòmica fonamental per a la nació i que se'ns explota vilment des de fa tants anys..no mereixem un respecte per part de les institucions?
És per això, que crido a tots els catalans ha assistir a la manifestació del 10 de Juliol a Barcelona, perquè aquests magistrats aposentats de Madrid puguin comprovar el valor del famós català emprenyat!

Estimats amics i amigues, davant aquesta situació d' opressió...tant sols hi ha una solució: INDEPENDÈNCIA!

Signed,Dudu

domingo, 27 de junio de 2010

Jesús H. Cifuentes

La lluita armada

Abans de començar la meva història, dir-vos que la ciutat on tenen lloc els fets es fictícia.
Un cop dit això, us situaré. Ens trobem a Bratz, un país inventat, que situarem a l’ Amèrica del sud.

En aquesta ciutat, governava una monarquia totalitària que privava de tota llibertat al poble. El rei era molt cruel i no permetia cap mena d’ oposició. L’ exèrcit s’encarregava de mantenir a ratlla els civils amb una forta repressió contra tota forma de manifestació contrària al règim absolutista. L’extrema violència per part de les forces policials era la tònica habitual.

Però com a tot arreu, davant de la repressió, els civils es mobilitzen i formen grups clandestins per fer front al règim. Així va succeir a Bratz. Es van començar a crear molts grups que s’encarregaven de fer front a la repressió imposada per la monarquia, ja sigui amb manifestacions, amb atemptats contra membres de la cort reial o tot tipus de reivindicacions que creguessin que d’alguna manera els podia ajudar a superar l’ infern en que es veien immersos. No cal dir, que quan agafaven algun rebel, aquest era condemnat a mort directament i sense judici òbviament.

Aquests grups, sabien que havien de atemptar contra el rei per destrossar del tot aquell règim que ja estava decaient gràcies a les seves actuacions, van decidir posar-se tots d’acord i unir els seus esforços sota una mateixa bandera, d’aquesta manera els diferents grups es van organitzar i van començar a planificar molt més les seves accions per destronar la monarquia.
Els primers objectius d’aquest nou grup, anomenat La Lluita Armada,van ser objectius plenament militars, tals com, casernes generals, infraestructures portuàries, vies de tren etc.
L’objectiu real de “La Lluita Armada” seguia sent però fer una revolució popular i assassinar el monarca absolut, de manera que van estar treballant meticulosament en molts projectes diferents d’atemptar contra el rei i crear el pànic dins el palau reial.

Dudikkut es va convertir en el líder indiscutible després de dirigir amb èxit un atac contra un convoy del règim, que després d’ aquell impressionant succés van fer cas a totes les indicacions del nou líder i van començar a preparar sèriament l’ assalt final.

Es va decidir que fos el dia 22-11-1915 ja que el rei feia un passeig per tota la ciutat com a commemoració dels seus 40 anys de regnat, l’ operació es va calcular al mil•límetre, just en el carrer principal de Bratz un franctirador, home de confiança de Dudikkut, va disparar un tret colossal que va anar a parar just al cap del monarca, que va morir al instant, aquest fet va desfermar el caos entre els súbdits fidels al rei, que veien amb impotència el cos del seu rei, al terra i sense vida.
En aquests petits moments d’incertesa, els milicians de “La Lluita Armada” juntament amb tots els rebels que anaven contra el rei, van treure les armes que duien guardades mentre esperaven el seu moment i van iniciar una cruenta revolta contra els absolutistes que va acabar amb una victòria per part dels rebels, que van entrar al palau reial el dia següent del inici de la rebel•lió.

La monarquia va ser derrotada i els supervivents del règim, se’ls va obligar a anar a l’ exili.
Es va instaurar un govern provisional liderat per Dudikkut, el gran triomfador de la revolució popular, anys després es constituí la primera República de Bratz que va proclamar Dudikkut president de la República.

Signed, Dudu

Paul Mckenzie

martes, 22 de junio de 2010

L'origen

Estic fortament intrigat per un fet històric que resulta innegable a ulls de tothom. Si l’origen de la historia de la humanitat es dona a Àfrica, entenen que allà és on van aparèixer els primers homínids, la gran evolució s’hagi produït a la zona Europea.
Entenc que a l’origen tots érem iguals i segons comenta Friedrich Engels en
el llibre : “ El origen de la família,la propiedad privada y el estado” totes les races i tribus han passat pels mateixos estats a nivell familiar, el procés d’evolució s’ha donat a tot arreu i la única diferència és el temps; la meva pregunta doncs és la següent: quin es verdaderament el motiu de que els europeus hagin evolucionat tant i en canvi, la població africana, asiàtica i similars hagin quedat tant endarrerides?

Signed, Dudu

martes, 8 de junio de 2010

Paul Mckenzie

Art contemporani

Voldria transmetre la meva humil opinió al respecte de l’art contemporani i la seva evolució.
D’entrada, voldria dir que estic totalment d’acord amb José Jiménez quan comenta que l’artista ha perdut aquella mitificació i màgia que el caracteritzava, davant el món actual, basat en el capitalisme i el consumisme desenfrenat.
Segons el meu parer, l’art ha perdut en part allò que el feia especial.
Mentre les grans obres d’art de segles anteriors, des del Partenó fins a “ La Liberté guidant le peuple”,m’ han aconseguit transmetre un seguit de emocions i sensacions, quan contemplo obres d’art contemporànies com ara La Sopa Cambell de l’esmenta’t Andy Warhol, no puc evitar una sensació combinada de decepció i menyspreu davant quelcom que em deixa totalment fred.
Sempre m’he preguntat qui és la persona que es veu en cor de considerar si quelcom és art o no, jo per part meva hem veig incapacitat per a respondre aquesta pregunta epistemològicament però sempre he dit que l’art és tota manifestació que produeixi un seguit de sensacions o emocions en l’interior de cada un de nosaltres.
Segons el meu parer, gran part de l’art contemporani està contribuint a desmitificar la figura de l’artista com molt bé afirma José Jiménez, ja que actualment, pràcticament qualsevol objecta que hom pot usar en la vida quotidiana pot ésser considerat art si està recolzat per una teoria acceptable per part de l’autor.
L’evolució de la ciència i la tecnologia ha privat a l’art d’algunes de les seves funcions tradicionals, es cert, el món que ens envolta està basat en un model purament econòmic que poc o gens entén les emocions o sentiments que l’art provoca però, mentre segueixi havent una població interessada en l’art tradicional, aquest seguirà existint.
Per acabar, tan sols comentar que malgrat que el concepte art és molt abstracte, la incapacitat de l’art contemporani per aportar-me o transmetre’m sentiments em fa incapaç de considerar-lo vertader art.

Signed, Dudu

L' església

Segons la meva opinió, l’ església es troba actualment en un estat precari. Els recents cassos de pederàstia i abusos sexuals no han fet més que perjudicar la imatge de la santa seu.
Penso que l’església està estancada en el seu propi conservadorisme i tradicionalisme i penso que si volen persistir, a la llarga hauran de variar les seves polítiques socials etc. El nombre de creients, disminueix als països del primer món, els anomenats desenvolupats, davant la força dels arguments científics, que ja fa uns anys que han guanyat pes i veracitat.
Els bastions mundials del cristianisme, segueixen a les zones de sud – Amèrica on encara estan en vies de desenvolupament, a mesura que la població rebi més i més cultura i informació, descendirà encara més el nombre de feligresos.
Els registres eclesiàstics espanyols, no seran menys que els dels altres països i considero que l’església viurà temps incerts, a mesura que la població es deslligui del fort component catòlic de la societat espanyola.

Signed, Dudu

martes, 18 de mayo de 2010

Ernst Lubitsch, Ser o no Ser

"...Varsovia; agosto de 1939, Europa aún en paz...De repente la gente se queda atónita viendo al emergente y amenzante Hitler pasear por la ciudad...mirando una tienda de delicatessen...quizá esté pensando en zamparse Polonia...".



"¿Por qué no interrogamos a la gente antes de fusilarla?"



“Hizo con Shakespeare lo que nosotros estamos haciendo con Polonia”.



-( Joseph Tura - Göring):Caballeros, el Fuhrer quiere hablar con los dos ahora, el teniente se hará cargo de los mandos.
- (Soldats):Si Mein Fuhrer?
- (Bronski – Hitler):Salten
- (Soldats):Heil Hitler ( i salten de l’avió)
- (Bronski – Hitler): Dos chicos muy obedientes

domingo, 2 de mayo de 2010

jueves, 29 de abril de 2010

Circulo de Día

Me levanto cada dia temprano
Contemplo orgulloso el amanecer
Un dia más espera mi acometer

El futuro se nubla a cada paso que doy
Y mientras la sociedad se sume en el vacío
Me pregunto quién soy

Contemplo el atardecer pensando en el ser humano
Tant corrupto e insano, que destroza la tierra
Y aniquila al incomformista igual que al terrorista

El futuro se nubla a cada paso que doy
Y mientras la sociedad se sume en el vacío
Me pregunto quién soy

La noche me sume en pensamientos tristes
Mi alma desgarrada malda por sobrevivir
La luna ilumina la tierra y oscurece una parte de mí

El futuro se nubla a cada paso que doy
Y mientras la sociedad se sume en el vacío
Me pregunto quién soy




Eudald Forcada
Signed, Dudu

martes, 9 de marzo de 2010

El Ritmo del Mar

Ucronía

Las ucronías se basan en imaginar hechos imaginarios e hipotéticos, todo ser humano se ha formulado alguna vez la pregunta de: "¿Qué habría pasado si…?", este hecho, que a nivel personal ya es importante, lo es aún más cuando hablamos de en clave historiográfica ya que en muchos casos, el presente que vivimos y conocemos, podría ser muy distinto si algún hecho en concreto no se hubiera producido en el pasado.
En este caso, yo me he formulado la siguiente pregunta: "¿Que habría pasado si Colon no hubiera descubierto América para los europeos? "
A pesar de que la respuesta fácil sería, otra persona lo hubiera hecho, yo he optado por pararme a pensar en como sería el continente americano si los europeos jamás hubiesen llegado allí.
De todos es sabido que la colonización y conquista de América, reportó grandes beneficios a las grandes potencias europeas, tales como España, Portugal o Gran Bretaña, pero no es menos cierto, que causó grandes estragos en la población autóctona.
Si nos planteamos el hecho de que nadie hubiera descubierto el continente Americano, esos dos grandes hechos antes mentados no hubieran tenido lugar, de manera que podríamos pensar que aquellas civilizaciones ancestrales, los mayas, los andinos y todas las demás, no habrían sido exterminadas violentamente por los grandes imperios europeos.
Sin la entrada de Europa, no habría habido el mestizaje en América, ni muchos de sus habitantes habrían muerto por enfermedades venidas del viejo continente tales como viruela, tifus, peste amarilla etc.
La religión católica nunca habría existido y probablemente habrían seguido honorando a los dioses propios de cada una de les regiones.
Habrían conservado también los idiomas propios y no habrían sido obligados a hablar idiomas como el inglés, el español, o el portugués.
Tampoco se habría dado la esclavitud en norte América sin el proceso de colonización y miles de africanos habrían podido seguir viviendo dignamente en sus países de origen.
Por parte de los europeos, la colonización fue la etapa de expansión máxima, España por ejemplo, a través de la explotación y expropiación de oro y plata, llegó a tener tal riqueza y poder que se irguió como el país más poderoso del mundo.
Las inmensas riquezas provinentes de América y los enormes excedentes en la producción hicieron factible la revolución industrial en Inglaterra que acabaría a múltiples países al capitalismo.
La pregunta sería, ¿como serian los países Europeos si no hubiesen obtenido tales beneficios de la colonización, tendríamos todos los adelantos tecnológicos actuales, o todo se habría retrasado en el tiempo?
También vale la pena mentar que sin la colonización, actualmente no habría alimentos como el maíz, la calabaza, el chocolate, la vainilla, los ajíes o la palta, ni por supuesto el tabaco.
¿Cuantos miles de vidas se habrían salvado y se seguirían salvando ahora si el tabaco, tan perjudicial para el ser humano, no hubiese llegado nunca a nuestra boca? La respuesta es clara, infinitud.
Por ultimo, y a modo de conclusión, quisiera decir que si un hecho tan importante como la conquista de América no se hubiera producido habrían habido grandes cambios a nivel histórico que habrían afectado a nuestro presente sobremanera.
Norte América no sería probablemente en la actualidad la primera potencia mundial, sin la alfabetización y la evangelización de los misioneros pero estoy casi seguro de que los indios nativos americanos eran mucho más felices que el actual americano medio.

Signed, Dudu