Art contemporani

Voldria transmetre la meva humil opinió al respecte de l’art contemporani i la seva evolució.
D’entrada, voldria dir que estic totalment d’acord amb José Jiménez quan comenta que l’artista ha perdut aquella mitificació i màgia que el caracteritzava, davant el món actual, basat en el capitalisme i el consumisme desenfrenat.
Segons el meu parer, l’art ha perdut en part allò que el feia especial.
Mentre les grans obres d’art de segles anteriors, des del Partenó fins a “ La Liberté guidant le peuple”,m’ han aconseguit transmetre un seguit de emocions i sensacions, quan contemplo obres d’art contemporànies com ara La Sopa Cambell de l’esmenta’t Andy Warhol, no puc evitar una sensació combinada de decepció i menyspreu davant quelcom que em deixa totalment fred.
Sempre m’he preguntat qui és la persona que es veu en cor de considerar si quelcom és art o no, jo per part meva hem veig incapacitat per a respondre aquesta pregunta epistemològicament però sempre he dit que l’art és tota manifestació que produeixi un seguit de sensacions o emocions en l’interior de cada un de nosaltres.
Segons el meu parer, gran part de l’art contemporani està contribuint a desmitificar la figura de l’artista com molt bé afirma José Jiménez, ja que actualment, pràcticament qualsevol objecta que hom pot usar en la vida quotidiana pot ésser considerat art si està recolzat per una teoria acceptable per part de l’autor.
L’evolució de la ciència i la tecnologia ha privat a l’art d’algunes de les seves funcions tradicionals, es cert, el món que ens envolta està basat en un model purament econòmic que poc o gens entén les emocions o sentiments que l’art provoca però, mentre segueixi havent una població interessada en l’art tradicional, aquest seguirà existint.
Per acabar, tan sols comentar que malgrat que el concepte art és molt abstracte, la incapacitat de l’art contemporani per aportar-me o transmetre’m sentiments em fa incapaç de considerar-lo vertader art.

Signed, Dudu