És evident que l’evolució de la història ha variat
notablement la forma de guerrejar. Sempre he pensat que fins a les grans
evolucions tècniques de finals del XIX, la guerra havia tingut un component
honorable que actualment s’ha perdut. Si en el món clàssic, moltes guerres es
lliuraven en camps de batalla i les baixes eren únicament soldats, a partir
sobretot de les guerres de Lluís XIV, la guerra va començar a afectar de forma
directe als civils. El Rei Sol va
bombardejar Barcelona en dues ocasions al llarg de la guerra dels nou anys
causant una gran mortaldat entre la població de la ciutat. Els bombardejos a
les ciutats en les dues guerres mundials són un exemple magnificat de que la
guerra s’havia situat ja en un escalafó diferent, la Guerra total, on tot s’hi
val per aconseguir la victòria final. Les noves tecnologies han variat les
estratègies de combat i els recursos tècnics i econòmics remarquen ara més que
mai la diferència i el poder dels estats del món.
Em resulta evident pensar que l’actual fòbia
contra la guerra està marcada per l’auge dels mitjans de comunicació. El fet de
poder gravar imatges dels conflictes bèl·lics, sovint relacionades amb les
penúries de la població civil, que després són mostrades al món sencer, causen
inevitablement el rebuig i el despreci cap a la guerra..
Són aquests mitjans de comunicació els que modulen
el pensament de la societat respecte els conflictes d’una forma totalment
subjectiva. Caldria valorar si una guerra és o no correcte, com diu el gran
historiador Víctor Davis Hanson, abans de condemnar-les totes. Hi ha motius
nobles i innobles per emprendre una campanya militar però de ben segur que els
civils americans no varen posar el crit al cel durant la segona guerra mundial
ja que l’enemic era el feixisme.
Un altre poderós mitjà de difusió i crítica de la
guerra ha resultat ser el cinema. Hi ha però, films que no critiquen
directament el fet bèl·lic sinó la forma i el tracte que els invasors deparen
als envaïts. Estic pensant concretament amb la saga Rambo, que si bé per a la majoria és tant sols una saga d’acció com
qualsevol, amaga una gran quantitat de crítiques molt notables i que
m’agradaria resumir breument. La primera d’elles, First Blood, serveix per a demostrar el tracte infame que varen
rebre els veterans del Vietnam en el seu retorn a casa per part d’una població
encesa i en ple auge del pacifisme. La segona part, First Blood: Part II és realitza una càrrega duríssima contra el
govern dels Estats Units que havia deixat gran quantitat de presos americans al
Vietnam per no pagar el rescat de tota aquella gent que s’havia deixat la vida
i la salut pel seu país.
A Rambo III,
en plena guerra d’Afganistan, Stallone
ens relata el patiment de la població civil
mans de la URSS en el que és una guerra desigual per excel·lència. La
tecnologia contra la voluntat de la població civil que lluita amb tot el que té
contra l’invasor. L’últim film de la saga, John
Rambo, pretén sensibilitzar la població mundial contra les barbaritats que
es comenten a diari a Myanmar sota la dictadura militar.
Si bé, com he comentat, a totes elles es jutja la
guerra com un aspecte negatiu, en aquesta última hi ha una cita que em sembla
molt rellevant i que lligaria gustosament amb l’argumentació de Hanson. John Rambo respon a un missioner de la
manera següent: “ Lleváis armas?, No?,
entonces no cambiareis nada”. Per mi questa cita reflexa que la guerra és
efectivament necessària en molts casos. Un altre cas molt adient serien les
anomenades “Primaveres àrabs” on la població civil ha dit prou a anys de
dictadures encobertes i s’ha rebel·lat. Els casos de Líbia i Síria són
probablement els més sagnants però són ben vistos en general per a nosaltres,
els occidentals, al entendre que es tracte d’una guerra per la llibertat i la
democràcia.
Voldria continuar afirmant que crec, seguint les
pautes de Maquiavel, que l’ésser humà és dolent per naturalesa, cobdiciós,
venjatiu i irracional i és exactament per això que considero que les guerres
són quelcom intrínsec en l’ésser humà i no són en cap cas menystenibles. Si pels grecs, la pau era
l’absència de guerra, a l’Europa moderna en tot el segle XVI se li calculen 7
anys de relativa pau. Això ens indica que sempre hi ha hagut guerres, ergo, sempre n’hi haurà. Per molt que
Europa, actualment, estigui molt estable i amb unes fronteres estatals ben
definides, no podem oblidar que, com aquell qui diu, fa quatre dies que els
Balcans estaven en guerra. No hi ha cap raó de pes per a pensar que s’han
acabat els conflictes en el vell continent i per tant, els estats han
d’assegurar la seva defensa i independència a través de les forces armades.
La guerra està mal vista arreu perquè s’ha
desnaturalitzat però el suport civil depèn de l’objectiu del conflicte i es pot
fàcilment modular a través dels mitjans de comunicació. Jo no podria
considerar-me un bel·licista però com a historiador, entenc la necessitat de la
guerra en determinades circumstàncies. El bellum
iustus de Sant Agustí, seria una doctrina perfecte si s’emprés de forma
correcte i no es tergiversés amb excuses diverses.
Em de treballar tots els aspectes que rodegen la
guerra (context, aspectes socials, econòmics i polítics) però sense obviar la
temàtica intrínseca de les batalles, els armaments i les tàctiques. Considerar
que això no és important demostra una hipocresia fora de mida ja que, no podem
entendre per exemple la conquesta d’Amèrica sense valorar la immensa
superioritat d’armament i logística del món occidental vers als indígenes.
Exemples com aquests omplen els llibres d’història i demostren que els aspectes
propis del War Game si que són
efectivament importants i dignes d’estudi pels especialistes.
La guerra continuarà existint mentre hi hagi
humans, actualment l’hem apartat de les fronteres europees però segueixen
havent-hi conflictes a l’Orient mitjà i a Àfrica, on proliferen les guerres
civils a causa de que el país va ser dividit amb esquadra i cartabó passant per
sobre de les persones i les fronteres naturals. No podem pretendre girar el cap
i fingir que tot això no existeix simplement perquè no agradi a la vista.
Mentre hi hagi éssers humans i haurà guerres, accepteu-ho i seguim endavant, construim la història.
