La Guerra

És evident que l’evolució de la història ha variat notablement la forma de guerrejar. Sempre he pensat que fins a les grans evolucions tècniques de finals del XIX, la guerra havia tingut un component honorable que actualment s’ha perdut. Si en el món clàssic, moltes guerres es lliuraven en camps de batalla i les baixes eren únicament soldats, a partir sobretot de les guerres de Lluís XIV, la guerra va començar a afectar de forma directe als civils. El Rei Sol va bombardejar Barcelona en dues ocasions al llarg de la guerra dels nou anys causant una gran mortaldat entre la població de la ciutat. Els bombardejos a les ciutats en les dues guerres mundials són un exemple magnificat de que la guerra s’havia situat ja en un escalafó diferent, la Guerra total, on tot s’hi val per aconseguir la victòria final. Les noves tecnologies han variat les estratègies de combat i els recursos tècnics i econòmics remarquen ara més que mai la diferència i el poder dels estats del món.

Em resulta evident pensar que l’actual fòbia contra la guerra està marcada per l’auge dels mitjans de comunicació. El fet de poder gravar imatges dels conflictes bèl·lics, sovint relacionades amb les penúries de la població civil, que després són mostrades al món sencer, causen inevitablement el rebuig i el despreci cap a la guerra..

Són aquests mitjans de comunicació els que modulen el pensament de la societat respecte els conflictes d’una forma totalment subjectiva. Caldria valorar si una guerra és o no correcte, com diu el gran historiador Víctor Davis Hanson, abans de condemnar-les totes. Hi ha motius nobles i innobles per emprendre una campanya militar però de ben segur que els civils americans no varen posar el crit al cel durant la segona guerra mundial ja que l’enemic era el feixisme.

 Un altre poderós mitjà de difusió i crítica de la guerra ha resultat ser el cinema. Hi ha però, films que no critiquen directament el fet bèl·lic sinó la forma i el tracte que els invasors deparen als envaïts. Estic pensant concretament amb la saga Rambo, que si bé per a la majoria és tant sols una saga d’acció com qualsevol, amaga una gran quantitat de crítiques molt notables i que m’agradaria resumir breument. La primera d’elles, First Blood, serveix per a demostrar el tracte infame que varen rebre els veterans del Vietnam en el seu retorn a casa per part d’una població encesa i en ple auge del pacifisme. La segona part, First Blood: Part II és realitza una càrrega duríssima contra el govern dels Estats Units que havia deixat gran quantitat de presos americans al Vietnam per no pagar el rescat de tota aquella gent que s’havia deixat la vida i la salut pel seu país.

A Rambo III, en plena guerra d’Afganistan, Stallone ens relata el patiment de la població civil  mans de la URSS en el que és una guerra desigual per excel·lència. La tecnologia contra la voluntat de la població civil que lluita amb tot el que té contra l’invasor. L’últim film de la saga, John Rambo, pretén sensibilitzar la població mundial contra les barbaritats que es comenten a diari a Myanmar sota la dictadura militar.

Si bé, com he comentat, a totes elles es jutja la guerra com un aspecte negatiu, en aquesta última hi ha una cita que em sembla molt rellevant i que lligaria gustosament amb l’argumentació de Hanson. John Rambo respon a un missioner de la manera següent: “ Lleváis armas?, No?, entonces no cambiareis nada”. Per mi questa cita reflexa que la guerra és efectivament necessària en molts casos. Un altre cas molt adient serien les anomenades “Primaveres àrabs” on la població civil ha dit prou a anys de dictadures encobertes i s’ha rebel·lat. Els casos de Líbia i Síria són probablement els més sagnants però són ben vistos en general per a nosaltres, els occidentals, al entendre que es tracte d’una guerra per la llibertat i la democràcia.

Voldria continuar afirmant que crec, seguint les pautes de Maquiavel, que l’ésser humà és dolent per naturalesa, cobdiciós, venjatiu i irracional i és exactament per això que considero que les guerres són quelcom intrínsec en l’ésser humà i no són en cap cas  menystenibles. Si pels grecs, la pau era l’absència de guerra, a l’Europa moderna en tot el segle XVI se li calculen 7 anys de relativa pau. Això ens indica que sempre hi ha hagut guerres, ergo, sempre n’hi haurà. Per molt que Europa, actualment, estigui molt estable i amb unes fronteres estatals ben definides, no podem oblidar que, com aquell qui diu, fa quatre dies que els Balcans estaven en guerra. No hi ha cap raó de pes per a pensar que s’han acabat els conflictes en el vell continent i per tant, els estats han d’assegurar la seva defensa i independència a través de les forces armades.

La guerra està mal vista arreu perquè s’ha desnaturalitzat però el suport civil depèn de l’objectiu del conflicte i es pot fàcilment modular a través dels mitjans de comunicació. Jo no podria considerar-me un bel·licista però com a historiador, entenc la necessitat de la guerra en determinades circumstàncies. El bellum iustus de Sant Agustí, seria una doctrina perfecte si s’emprés de forma correcte i no es tergiversés amb excuses diverses.

Em de treballar tots els aspectes que rodegen la guerra (context, aspectes socials, econòmics i polítics) però sense obviar la temàtica intrínseca de les batalles, els armaments i les tàctiques. Considerar que això no és important demostra una hipocresia fora de mida ja que, no podem entendre per exemple la conquesta d’Amèrica sense valorar la immensa superioritat d’armament i logística del món occidental vers als indígenes. Exemples com aquests omplen els llibres d’història i demostren que els aspectes propis del War Game si que són efectivament importants i dignes d’estudi pels especialistes.

La guerra continuarà existint mentre hi hagi humans, actualment l’hem apartat de les fronteres europees però segueixen havent-hi conflictes a l’Orient mitjà i a Àfrica, on proliferen les guerres civils a causa de que el país va ser dividit amb esquadra i cartabó passant per sobre de les persones i les fronteres naturals. No podem pretendre girar el cap i fingir que tot això no existeix simplement perquè no agradi a la vista.

Mentre hi hagi éssers humans i haurà guerres, accepteu-ho i seguim endavant, construim la història.