Benvinguts al Liceu

Ens trobem de sobte, a la porta del Mític Teatre el Liceu; som a dia 10 de Desembre.

Donem gracies al Cel per la sola idea de poder viure un concert de Rock’n’Roll a un teatre amb tanta història.
"Las Consecuencias" la gira que ha portat a Enrique Bunbury, acompanyat dels "Santos Inocentes" a fer una tournée de mesos de duració per terres americanes, acaba avui, a Barcelona.
La tensió és palpable a l'ambient, el públic abarrota l'exterior del teatre, es preveu un gran espectacle.
Comencem a pujar les escales del mític teatre, ens tornem humils i petits en veure la grandesa i elegància del Liceu, els ornaments que decoren les seves 4 enormes plantes són dignes de observar amb deteniment.
Un sentiment de grandesa ens recorre el cos, avui som rics, estem realitzant els mateixos passos que els burgesos barcelonins i això ens omple de goig; disfrutarem segur de l'experiència.
Seiem a la nostra localitat, Llotja 5, situada al primer pis.. una vista privilegiada sens dubte. A mesura que se sent una locució restant minuts per el començament del espectacle, el públic s’impacienta i aplaudeix amb nerviosisme; cada cop falta menys.
A les 9 en punt entren al escenari, Los Santos Inocentes, amb un clamor excepcional, l' arribada de Don Enrique es imminent!
El Liceu es rendeix davant el Rei del Rock Espanyol, el concert comença.
Un repàs a cinc temes del seu últim disc inauguren el concert; ell situat al cercle central de l'escenari, il·lumina amb la seva veu el teatre.
L'emoció és impactant, el moment transmet intimitat; el públic s'entrega de cor a l'artista!
Posteriorment, entrem ja en temes de anteriors discs, la meva sensació al escoltar les primeres 8 cançons no pot ésser millor; està clavant el Set List mental que jo havia traçat en el camí d'arribada al Teatre...
En aquesta segona part, es produeix una explosió de rock 'n' roll; el públic enbogeig entonat temes del calibre de "Bujias para el Dolor" o " El Extranjero"; Bunbury a més, rep tribut a Heroes del Silencio entonant amb magistralitat: "Iberia Sumergida" i " Apuesta por el Rock'n'Roll"
Passada l'etapa més rockera del concert, Enrique entona cançons d'un aire més cabaret... una munió fuig de les cadires en un intent de tocar l'astre de la música; moment pels membres de seguretat de demostrar la seva funcionalitat.
"Y al final" acaba amb les meves expectatives de poder escoltar de primera ma "El Viento a Favor", un altre cop serà.
Quan tot sembla acabat, el públic empeny amb força i aconsegueix un doble Vis.
La última cançó, mereix per si sola l'entrada del Liceu; "La Chispa Adequada" de Heroes del Silencio provoca el cataclisme final al teatre; Nosaltres ens abracem amb emoció i ens deixem el cor entonant la cançó, no existeix un millor final possible.

En acabar el concert, restem asseguts a la llotja durant un interval llarg de temps, sota la musica del Gran Johnny Cash, paint la immensitat del que hem viscut.

Descendim la gran escalinata novament; no i cabem a dins nostre, la experiència ens ha deixat trasbalsats.

Tornem a donar gracies al cel per haver pogut contemplar tal espectacle de Rock’n’Roll al teatre el Liceu.

Signed,Dudu