Art contemporani

Voldria transmetre la meva humil opinió al respecte de l’art contemporani i la seva evolució.
D’entrada, voldria dir que estic totalment d’acord amb José Jiménez quan comenta que l’artista ha perdut aquella mitificació i màgia que el caracteritzava, davant el món actual, basat en el capitalisme i el consumisme desenfrenat.
Segons el meu parer, l’art ha perdut en part allò que el feia especial.
Mentre les grans obres d’art de segles anteriors, des del Partenó fins a “ La Liberté guidant le peuple”,m’ han aconseguit transmetre un seguit de emocions i sensacions, quan contemplo obres d’art contemporànies com ara La Sopa Cambell de l’esmenta’t Andy Warhol, no puc evitar una sensació combinada de decepció i menyspreu davant quelcom que em deixa totalment fred.
Sempre m’he preguntat qui és la persona que es veu en cor de considerar si quelcom és art o no, jo per part meva hem veig incapacitat per a respondre aquesta pregunta epistemològicament però sempre he dit que l’art és tota manifestació que produeixi un seguit de sensacions o emocions en l’interior de cada un de nosaltres.
Segons el meu parer, gran part de l’art contemporani està contribuint a desmitificar la figura de l’artista com molt bé afirma José Jiménez, ja que actualment, pràcticament qualsevol objecta que hom pot usar en la vida quotidiana pot ésser considerat art si està recolzat per una teoria acceptable per part de l’autor.
L’evolució de la ciència i la tecnologia ha privat a l’art d’algunes de les seves funcions tradicionals, es cert, el món que ens envolta està basat en un model purament econòmic que poc o gens entén les emocions o sentiments que l’art provoca però, mentre segueixi havent una població interessada en l’art tradicional, aquest seguirà existint.
Per acabar, tan sols comentar que malgrat que el concepte art és molt abstracte, la incapacitat de l’art contemporani per aportar-me o transmetre’m sentiments em fa incapaç de considerar-lo vertader art.

Signed, Dudu

L' església

Segons la meva opinió, l’ església es troba actualment en un estat precari. Els recents cassos de pederàstia i abusos sexuals no han fet més que perjudicar la imatge de la santa seu.
Penso que l’església està estancada en el seu propi conservadorisme i tradicionalisme i penso que si volen persistir, a la llarga hauran de variar les seves polítiques socials etc. El nombre de creients, disminueix als països del primer món, els anomenats desenvolupats, davant la força dels arguments científics, que ja fa uns anys que han guanyat pes i veracitat.
Els bastions mundials del cristianisme, segueixen a les zones de sud – Amèrica on encara estan en vies de desenvolupament, a mesura que la població rebi més i més cultura i informació, descendirà encara més el nombre de feligresos.
Els registres eclesiàstics espanyols, no seran menys que els dels altres països i considero que l’església viurà temps incerts, a mesura que la població es deslligui del fort component catòlic de la societat espanyola.

Signed, Dudu

Ernst Lubitsch, Ser o no Ser

"...Varsovia; agosto de 1939, Europa aún en paz...De repente la gente se queda atónita viendo al emergente y amenzante Hitler pasear por la ciudad...mirando una tienda de delicatessen...quizá esté pensando en zamparse Polonia...".



"¿Por qué no interrogamos a la gente antes de fusilarla?"



“Hizo con Shakespeare lo que nosotros estamos haciendo con Polonia”.



-( Joseph Tura - Göring):Caballeros, el Fuhrer quiere hablar con los dos ahora, el teniente se hará cargo de los mandos.
- (Soldats):Si Mein Fuhrer?
- (Bronski – Hitler):Salten
- (Soldats):Heil Hitler ( i salten de l’avió)
- (Bronski – Hitler): Dos chicos muy obedientes

Rock 'n' Roll Star

Circulo de Día

Me levanto cada dia temprano
Contemplo orgulloso el amanecer
Un dia más espera mi acometer

El futuro se nubla a cada paso que doy
Y mientras la sociedad se sume en el vacío
Me pregunto quién soy

Contemplo el atardecer pensando en el ser humano
Tant corrupto e insano, que destroza la tierra
Y aniquila al incomformista igual que al terrorista

El futuro se nubla a cada paso que doy
Y mientras la sociedad se sume en el vacío
Me pregunto quién soy

La noche me sume en pensamientos tristes
Mi alma desgarrada malda por sobrevivir
La luna ilumina la tierra y oscurece una parte de mí

El futuro se nubla a cada paso que doy
Y mientras la sociedad se sume en el vacío
Me pregunto quién soy




Eudald Forcada
Signed, Dudu