domingo, 27 de junio de 2010
martes, 22 de junio de 2010
L'origen
Estic fortament intrigat per un fet històric que resulta innegable a ulls de tothom. Si l’origen de la historia de la humanitat es dona a Àfrica, entenen que allà és on van aparèixer els primers homínids, la gran evolució s’hagi produït a la zona Europea.
Entenc que a l’origen tots érem iguals i segons comenta Friedrich Engels en
el llibre : “ El origen de la família,la propiedad privada y el estado” totes les races i tribus han passat pels mateixos estats a nivell familiar, el procés d’evolució s’ha donat a tot arreu i la única diferència és el temps; la meva pregunta doncs és la següent: quin es verdaderament el motiu de que els europeus hagin evolucionat tant i en canvi, la població africana, asiàtica i similars hagin quedat tant endarrerides?
Signed, Dudu
Entenc que a l’origen tots érem iguals i segons comenta Friedrich Engels en
el llibre : “ El origen de la família,la propiedad privada y el estado” totes les races i tribus han passat pels mateixos estats a nivell familiar, el procés d’evolució s’ha donat a tot arreu i la única diferència és el temps; la meva pregunta doncs és la següent: quin es verdaderament el motiu de que els europeus hagin evolucionat tant i en canvi, la població africana, asiàtica i similars hagin quedat tant endarrerides?
Signed, Dudu
martes, 8 de junio de 2010
Art contemporani
Voldria transmetre la meva humil opinió al respecte de l’art contemporani i la seva evolució.
D’entrada, voldria dir que estic totalment d’acord amb José Jiménez quan comenta que l’artista ha perdut aquella mitificació i màgia que el caracteritzava, davant el món actual, basat en el capitalisme i el consumisme desenfrenat.
Segons el meu parer, l’art ha perdut en part allò que el feia especial.
Mentre les grans obres d’art de segles anteriors, des del Partenó fins a “ La Liberté guidant le peuple”,m’ han aconseguit transmetre un seguit de emocions i sensacions, quan contemplo obres d’art contemporànies com ara La Sopa Cambell de l’esmenta’t Andy Warhol, no puc evitar una sensació combinada de decepció i menyspreu davant quelcom que em deixa totalment fred.
Sempre m’he preguntat qui és la persona que es veu en cor de considerar si quelcom és art o no, jo per part meva hem veig incapacitat per a respondre aquesta pregunta epistemològicament però sempre he dit que l’art és tota manifestació que produeixi un seguit de sensacions o emocions en l’interior de cada un de nosaltres.
Segons el meu parer, gran part de l’art contemporani està contribuint a desmitificar la figura de l’artista com molt bé afirma José Jiménez, ja que actualment, pràcticament qualsevol objecta que hom pot usar en la vida quotidiana pot ésser considerat art si està recolzat per una teoria acceptable per part de l’autor.
L’evolució de la ciència i la tecnologia ha privat a l’art d’algunes de les seves funcions tradicionals, es cert, el món que ens envolta està basat en un model purament econòmic que poc o gens entén les emocions o sentiments que l’art provoca però, mentre segueixi havent una població interessada en l’art tradicional, aquest seguirà existint.
Per acabar, tan sols comentar que malgrat que el concepte art és molt abstracte, la incapacitat de l’art contemporani per aportar-me o transmetre’m sentiments em fa incapaç de considerar-lo vertader art.
Signed, Dudu
D’entrada, voldria dir que estic totalment d’acord amb José Jiménez quan comenta que l’artista ha perdut aquella mitificació i màgia que el caracteritzava, davant el món actual, basat en el capitalisme i el consumisme desenfrenat.
Segons el meu parer, l’art ha perdut en part allò que el feia especial.
Mentre les grans obres d’art de segles anteriors, des del Partenó fins a “ La Liberté guidant le peuple”,m’ han aconseguit transmetre un seguit de emocions i sensacions, quan contemplo obres d’art contemporànies com ara La Sopa Cambell de l’esmenta’t Andy Warhol, no puc evitar una sensació combinada de decepció i menyspreu davant quelcom que em deixa totalment fred.
Sempre m’he preguntat qui és la persona que es veu en cor de considerar si quelcom és art o no, jo per part meva hem veig incapacitat per a respondre aquesta pregunta epistemològicament però sempre he dit que l’art és tota manifestació que produeixi un seguit de sensacions o emocions en l’interior de cada un de nosaltres.
Segons el meu parer, gran part de l’art contemporani està contribuint a desmitificar la figura de l’artista com molt bé afirma José Jiménez, ja que actualment, pràcticament qualsevol objecta que hom pot usar en la vida quotidiana pot ésser considerat art si està recolzat per una teoria acceptable per part de l’autor.
L’evolució de la ciència i la tecnologia ha privat a l’art d’algunes de les seves funcions tradicionals, es cert, el món que ens envolta està basat en un model purament econòmic que poc o gens entén les emocions o sentiments que l’art provoca però, mentre segueixi havent una població interessada en l’art tradicional, aquest seguirà existint.
Per acabar, tan sols comentar que malgrat que el concepte art és molt abstracte, la incapacitat de l’art contemporani per aportar-me o transmetre’m sentiments em fa incapaç de considerar-lo vertader art.
Signed, Dudu
L' església
Segons la meva opinió, l’ església es troba actualment en un estat precari. Els recents cassos de pederàstia i abusos sexuals no han fet més que perjudicar la imatge de la santa seu.
Penso que l’església està estancada en el seu propi conservadorisme i tradicionalisme i penso que si volen persistir, a la llarga hauran de variar les seves polítiques socials etc. El nombre de creients, disminueix als països del primer món, els anomenats desenvolupats, davant la força dels arguments científics, que ja fa uns anys que han guanyat pes i veracitat.
Els bastions mundials del cristianisme, segueixen a les zones de sud – Amèrica on encara estan en vies de desenvolupament, a mesura que la població rebi més i més cultura i informació, descendirà encara més el nombre de feligresos.
Els registres eclesiàstics espanyols, no seran menys que els dels altres països i considero que l’església viurà temps incerts, a mesura que la població es deslligui del fort component catòlic de la societat espanyola.
Signed, Dudu
Penso que l’església està estancada en el seu propi conservadorisme i tradicionalisme i penso que si volen persistir, a la llarga hauran de variar les seves polítiques socials etc. El nombre de creients, disminueix als països del primer món, els anomenats desenvolupats, davant la força dels arguments científics, que ja fa uns anys que han guanyat pes i veracitat.
Els bastions mundials del cristianisme, segueixen a les zones de sud – Amèrica on encara estan en vies de desenvolupament, a mesura que la població rebi més i més cultura i informació, descendirà encara més el nombre de feligresos.
Els registres eclesiàstics espanyols, no seran menys que els dels altres països i considero que l’església viurà temps incerts, a mesura que la població es deslligui del fort component catòlic de la societat espanyola.
Signed, Dudu
Suscribirse a:
Entradas (Atom)