Cuando mi alma tiene sed
Acudo al bar hasta el amanecer
Con pinta de Cerveza y
Baile tradicional levanto mi moral
Y cada anochecer regreso al bar dispuesto
A beber para olvidar todo cuanto
En mi vida habrá de pasar
En noches de soledad, en el whiskey
Encontrarás una amistad,
El calor y la nostalgia ocupan tu razón,
¡Échale otra copa al corazón!
Y cada anochecer regreso al bar dispuesto
A beber para olvidar todo cuanto
En mi vida habrá de pasar
En el abrigo del amanecer
Con el juicio nublado
Saldrás por fin del sueño dogmático
No estás aquí para disfrutar
Tu vida es malvivir y así será
Hasta el día en que vayas a morir
Y cada anochecer regreso al bar dispuesto
A beber para olvidar todo cuanto
En mi vida habrá de pasar
Eudald Forcada
Signed,Dudu
sábado, 14 de agosto de 2010
miércoles, 14 de julio de 2010
Así es
Nuestro parecer perece, languidece sin solución
Oirán nuestra voz gritar sin resignación
Destruyamos el yugo de la opresión,
Ante el mundo cruel, logremos su perdición
Y así es, este es el fin del sistema, se imponen cosas nuevas
Acabemos con la ilusoria democracia
Convirtamos el descontento en rabia, la rabia en fuerza
Y con ella acabemos con dicha falacia
Y así es, este es el fin del sistema, se imponen cosas nuevas
Políticos ruines y corruptos
No os lo vamos a perdonar, vuestro mundo debe acabar
Será la noche quien os de la oscuridad
A nosotros el sol, la libertad
Y así es, este es el fin del sistema, se imponen cosas nuevas
Y así es, este es el fin del sistema, se imponen cosas nuevas
Eudald Forcada
Signed,Dudu
Oirán nuestra voz gritar sin resignación
Destruyamos el yugo de la opresión,
Ante el mundo cruel, logremos su perdición
Y así es, este es el fin del sistema, se imponen cosas nuevas
Acabemos con la ilusoria democracia
Convirtamos el descontento en rabia, la rabia en fuerza
Y con ella acabemos con dicha falacia
Y así es, este es el fin del sistema, se imponen cosas nuevas
Políticos ruines y corruptos
No os lo vamos a perdonar, vuestro mundo debe acabar
Será la noche quien os de la oscuridad
A nosotros el sol, la libertad
Y así es, este es el fin del sistema, se imponen cosas nuevas
Y así es, este es el fin del sistema, se imponen cosas nuevas
Eudald Forcada
Signed,Dudu
martes, 6 de julio de 2010
Opressió
Li diuen democràcia i no ho és.
Una senzilla frase que representa l'actual moment que vivim els catalans.
La sentència del Constitucional, malgrat que esperada, ha significat un fort cop a la dignitat catalana.
Podem permetre que dotze membres del tribunal, quatre d'ells en una situació il•legal des de fa vora dos anys, posin el fre a les aspiracions de tota una nació?
L'estatut que va ésser acceptat pel nostre parlament ha patit probablement l'estocada definitiva a mans dels poders Fàctics espanyols.
Davant aquest clima continuat de frustració, opressió i malestar social, els catalans hem de dir PROU!
Ja n' estem farts; perquè no podem els catalans obtenir un estatut favorable com els bascos o els navarresos? quin és el problema espanyol amb Catalunya? Nosaltres que mantenim amb els nostres impostos les terres indòmites d' Andalusia; que som una força econòmica fonamental per a la nació i que se'ns explota vilment des de fa tants anys..no mereixem un respecte per part de les institucions?
És per això, que crido a tots els catalans ha assistir a la manifestació del 10 de Juliol a Barcelona, perquè aquests magistrats aposentats de Madrid puguin comprovar el valor del famós català emprenyat!
Estimats amics i amigues, davant aquesta situació d' opressió...tant sols hi ha una solució: INDEPENDÈNCIA!
Signed,Dudu
Una senzilla frase que representa l'actual moment que vivim els catalans.
La sentència del Constitucional, malgrat que esperada, ha significat un fort cop a la dignitat catalana.
Podem permetre que dotze membres del tribunal, quatre d'ells en una situació il•legal des de fa vora dos anys, posin el fre a les aspiracions de tota una nació?
L'estatut que va ésser acceptat pel nostre parlament ha patit probablement l'estocada definitiva a mans dels poders Fàctics espanyols.
Davant aquest clima continuat de frustració, opressió i malestar social, els catalans hem de dir PROU!
Ja n' estem farts; perquè no podem els catalans obtenir un estatut favorable com els bascos o els navarresos? quin és el problema espanyol amb Catalunya? Nosaltres que mantenim amb els nostres impostos les terres indòmites d' Andalusia; que som una força econòmica fonamental per a la nació i que se'ns explota vilment des de fa tants anys..no mereixem un respecte per part de les institucions?
És per això, que crido a tots els catalans ha assistir a la manifestació del 10 de Juliol a Barcelona, perquè aquests magistrats aposentats de Madrid puguin comprovar el valor del famós català emprenyat!
Estimats amics i amigues, davant aquesta situació d' opressió...tant sols hi ha una solució: INDEPENDÈNCIA!
Signed,Dudu
domingo, 27 de junio de 2010
La lluita armada
Abans de començar la meva història, dir-vos que la ciutat on tenen lloc els fets es fictícia.
Un cop dit això, us situaré. Ens trobem a Bratz, un país inventat, que situarem a l’ Amèrica del sud.
En aquesta ciutat, governava una monarquia totalitària que privava de tota llibertat al poble. El rei era molt cruel i no permetia cap mena d’ oposició. L’ exèrcit s’encarregava de mantenir a ratlla els civils amb una forta repressió contra tota forma de manifestació contrària al règim absolutista. L’extrema violència per part de les forces policials era la tònica habitual.
Però com a tot arreu, davant de la repressió, els civils es mobilitzen i formen grups clandestins per fer front al règim. Així va succeir a Bratz. Es van començar a crear molts grups que s’encarregaven de fer front a la repressió imposada per la monarquia, ja sigui amb manifestacions, amb atemptats contra membres de la cort reial o tot tipus de reivindicacions que creguessin que d’alguna manera els podia ajudar a superar l’ infern en que es veien immersos. No cal dir, que quan agafaven algun rebel, aquest era condemnat a mort directament i sense judici òbviament.
Aquests grups, sabien que havien de atemptar contra el rei per destrossar del tot aquell règim que ja estava decaient gràcies a les seves actuacions, van decidir posar-se tots d’acord i unir els seus esforços sota una mateixa bandera, d’aquesta manera els diferents grups es van organitzar i van començar a planificar molt més les seves accions per destronar la monarquia.
Els primers objectius d’aquest nou grup, anomenat La Lluita Armada,van ser objectius plenament militars, tals com, casernes generals, infraestructures portuàries, vies de tren etc.
L’objectiu real de “La Lluita Armada” seguia sent però fer una revolució popular i assassinar el monarca absolut, de manera que van estar treballant meticulosament en molts projectes diferents d’atemptar contra el rei i crear el pànic dins el palau reial.
Dudikkut es va convertir en el líder indiscutible després de dirigir amb èxit un atac contra un convoy del règim, que després d’ aquell impressionant succés van fer cas a totes les indicacions del nou líder i van començar a preparar sèriament l’ assalt final.
Es va decidir que fos el dia 22-11-1915 ja que el rei feia un passeig per tota la ciutat com a commemoració dels seus 40 anys de regnat, l’ operació es va calcular al mil•límetre, just en el carrer principal de Bratz un franctirador, home de confiança de Dudikkut, va disparar un tret colossal que va anar a parar just al cap del monarca, que va morir al instant, aquest fet va desfermar el caos entre els súbdits fidels al rei, que veien amb impotència el cos del seu rei, al terra i sense vida.
En aquests petits moments d’incertesa, els milicians de “La Lluita Armada” juntament amb tots els rebels que anaven contra el rei, van treure les armes que duien guardades mentre esperaven el seu moment i van iniciar una cruenta revolta contra els absolutistes que va acabar amb una victòria per part dels rebels, que van entrar al palau reial el dia següent del inici de la rebel•lió.
La monarquia va ser derrotada i els supervivents del règim, se’ls va obligar a anar a l’ exili.
Es va instaurar un govern provisional liderat per Dudikkut, el gran triomfador de la revolució popular, anys després es constituí la primera República de Bratz que va proclamar Dudikkut president de la República.
Signed, Dudu
Un cop dit això, us situaré. Ens trobem a Bratz, un país inventat, que situarem a l’ Amèrica del sud.
En aquesta ciutat, governava una monarquia totalitària que privava de tota llibertat al poble. El rei era molt cruel i no permetia cap mena d’ oposició. L’ exèrcit s’encarregava de mantenir a ratlla els civils amb una forta repressió contra tota forma de manifestació contrària al règim absolutista. L’extrema violència per part de les forces policials era la tònica habitual.
Però com a tot arreu, davant de la repressió, els civils es mobilitzen i formen grups clandestins per fer front al règim. Així va succeir a Bratz. Es van començar a crear molts grups que s’encarregaven de fer front a la repressió imposada per la monarquia, ja sigui amb manifestacions, amb atemptats contra membres de la cort reial o tot tipus de reivindicacions que creguessin que d’alguna manera els podia ajudar a superar l’ infern en que es veien immersos. No cal dir, que quan agafaven algun rebel, aquest era condemnat a mort directament i sense judici òbviament.
Aquests grups, sabien que havien de atemptar contra el rei per destrossar del tot aquell règim que ja estava decaient gràcies a les seves actuacions, van decidir posar-se tots d’acord i unir els seus esforços sota una mateixa bandera, d’aquesta manera els diferents grups es van organitzar i van començar a planificar molt més les seves accions per destronar la monarquia.
Els primers objectius d’aquest nou grup, anomenat La Lluita Armada,van ser objectius plenament militars, tals com, casernes generals, infraestructures portuàries, vies de tren etc.
L’objectiu real de “La Lluita Armada” seguia sent però fer una revolució popular i assassinar el monarca absolut, de manera que van estar treballant meticulosament en molts projectes diferents d’atemptar contra el rei i crear el pànic dins el palau reial.
Dudikkut es va convertir en el líder indiscutible després de dirigir amb èxit un atac contra un convoy del règim, que després d’ aquell impressionant succés van fer cas a totes les indicacions del nou líder i van començar a preparar sèriament l’ assalt final.
Es va decidir que fos el dia 22-11-1915 ja que el rei feia un passeig per tota la ciutat com a commemoració dels seus 40 anys de regnat, l’ operació es va calcular al mil•límetre, just en el carrer principal de Bratz un franctirador, home de confiança de Dudikkut, va disparar un tret colossal que va anar a parar just al cap del monarca, que va morir al instant, aquest fet va desfermar el caos entre els súbdits fidels al rei, que veien amb impotència el cos del seu rei, al terra i sense vida.
En aquests petits moments d’incertesa, els milicians de “La Lluita Armada” juntament amb tots els rebels que anaven contra el rei, van treure les armes que duien guardades mentre esperaven el seu moment i van iniciar una cruenta revolta contra els absolutistes que va acabar amb una victòria per part dels rebels, que van entrar al palau reial el dia següent del inici de la rebel•lió.
La monarquia va ser derrotada i els supervivents del règim, se’ls va obligar a anar a l’ exili.
Es va instaurar un govern provisional liderat per Dudikkut, el gran triomfador de la revolució popular, anys després es constituí la primera República de Bratz que va proclamar Dudikkut president de la República.
Signed, Dudu
Suscribirse a:
Entradas (Atom)