Últimament, el context en el que ens
trobem i vivim em fa reflexionar sovint. La dictadura de les esquerres és la
definició que s'em acut per explicar el meu pensament.
Un món on aparentment hi ha llibertat d'expressió i alhora de la veritat
tenim unes pautes marcades de opinió i comportament. Mana l'esquerra, o els que
diuen ser-ho; la part que es considera més moderna i liberal és a la vegada el súmmum
de l’ intolerància. Actualment s'evita tractar temés espinosos tals com:
nacionalisme, feixisme, immigració, tendència sexual etc per evitar ser
etiquetat de per vida.
Qualsevol opinió que difereixi mínimament del pensament dominant i imposat
després de grans esforços pel PSOE és perniciós i s'ha d’eradicar.
Doncs jo us dic, qualsevol opinió és lícita sempre que estigui ben
justificada. No tingueu por, per molt que vulguin no podran fer-nos callar les
veritats ni amagar la merda sota la catif.
Hi ha veritats que són universals i d'abast comú que hom no pot ni gosar
dir; d'això que alguns en diuen tolerància i llibertat d'expressió jo en dic
"La dictadura de allò que és políticament correcte".
Res no sa fet desde el silenci i l’acceptació;
parafrassejant al cèlebre John Rambo: “ Lleváis armas? No? Pues entonces no cambiareis nada”.